dijous, 28 d’abril del 2011

Ja som a casa de nou! (by Pau)

Hola...sabeu qui sóc?? sí! en Pau-penjat-com-un-fuet...bé, potser hauria de dir en Pau-aplatanat-com-una-ensaïmada després del tute de 700 quilòmetres que aquest parell de pares que tinc em van donar l'últim dia del viatge...

Aquí hem veieu estressat pels 700km de cotxe

Però recapitulem, que avui no he entrat aquí per criticar-los, ans al contrari, avui m'he connectat per dir-lis als pares que m'ho he passat molt bé de viatge! He de confessar que em feia una mica de por...ja em veia anant molt més de fuet del que he anat, menjant papilles sosses i fredes i amb uns pares histèrics intentant compaginar, amb poc èxit, la feina de pares, de viatgers, d'amics i de parella...però he de dir que ho han fet prou bé per ser el primer viatge de 3!

També volia dir que m'ha fet molta il.lusió passar deu dies seguits amb el pare! Ja sé que de més petit també va estar al meu costat, quan va tenir la baixa per paternitat, o per Nadal...però la veritat és que jo en aquella època dormia molt, i no en sóc gaire conscient d'aquestes estones pare-fill que vam passar junts...

He vist i sentit moltes coses noves!
Amb la mare també m'ho he passat molt bé, eh! Però clar, amb ella hi passo més estones... També em va agradar molt veure a una part de la família en terres llunyanes i celebrar unes coses que en dieu tradicions, que per a mi són regalets i manduca! Potser l'any que ve si anem a Tiana, em trobaré amb la part de la família badalonina... :)

Doncs això és tot, la meva valoracio del viatge s'acaba aquí...tinc molts records, colors, olors i sons per processar i analitzar, i això és el que faré tot esperant la pròxima sortida!

Fins aviat!!

dilluns, 25 d’abril del 2011

Jaén. Dades

Dormir
  • Hotel Triunfo (Jaén): un altre 4 estrelles, però aquest força més car (75€ la nit, de les quals el corte inglés ens financiava més de la meitat), força més cutre, i sobretot, la localització, ja que és un hotel de carrerera, innaccessible si no es va en cotxe... no serà la nostra primera opció en futures tornades. Tot i això, aparcament i wi-fi gratuït.
  • El mirador de messía de Leiva (Segura de la Sierra): 50€ per un apartament de 2 habitacions molt cuco amb vistes a los olivares, ideal per estar-se descansant i aillar-se del món esmorzar inclós.
Menjar
  • Bar San Antonio (Jaén): cargols a 2€, croquetes de la muerte a 10, i begudes amb tapa inclosa, que s'agraeix ja que té més aspecte de granja que de bar de tapes. Molt aprop de la catedral.
  • Los Buñoleros (Úbeda): a la part habitada de la ciutat (no al casc històric), bareto normal, 5 begudes i 2 entrepans 11.5€, barato barato quan t'ho miris desde casa.
  • San Pedro (Úbeda): bar-restaurant on entaulat amb estovalles de tela també et posen tapes de piti-miní amb les begudes a una plaça molt maca al bell mig del casc històric.
  • El torno de de las monjas (Úbeda): lloc més de batalla que l'anterior molt aprop seu, però més recomanable especialment perque és més econòmic, el tamany de les tapes és superior i la qualitat és la mateixa (indubtable)
    • Tapeo de 5 als dos llocs (sense passar gana en absolut) 26€.
  • Churrería Benjamín (Baeza): 1€ la xocolata amb xurros. Un lloc ideal per aixplougar-se una tarda de pluja.
  • El Estudiante (Baeza): 2 plats i postre més aigua i cafè cada un, 29€ en un lloc correcte davant de la universitat a on Machado era un habitual quan donava classes allà.
  • La Colombiana (Jaén): aprop de la catedral. 2 entrepans tipus panino, 1 cafè amb llet i una coke, 8€, el millor cafè de tot el viatge.
  • Peña flamenca (Jaén): aperitiu amb tapa 1.60, curiós, sobretot l'espai interior on fan 'tablaos'.
  • Taberna la Manchega (Jaén): un dels clàssic del tapeo jienense, ens vam posar les botes per 15€ entre els dos, indispensable per entre la cultura del lloc.
  • Hotel Triunfo (Jaén): al nostre hotel, un revuelto (típic de la zona) i un entrecotte (tot correcte) més un cafè amb llet 28.40€, car, però destacar que va ser 'servicio de habitaciones' que sempre puja el preu.
  • La Finca de Mercedes (La Iruela): vam dinar molt bé (53€) i vam riure molt en un lloc que es mereix una entrada pròpia.
  • El mirador de messía de Leiva (Segura de la Sierra): 38€ per un sopar de dos plats, beguda, postre i cafè amb plats de la zona on alguns van triumfar i uns altres no tant (la codorniz en escabeche més val no demanar-la)

De propina, la sierra de Cazorla, i la de segura, i...

... per ser l'últim, un dels dies més intensos, i és que per variar... ens hem liat... però és que valia la pena!

Ahir la idea era sortir d'hora i anar desfent camí per tal d'arribar avui casa a una hora decent sense fer una kilometrada de les d'aupa... però clar, tenint en comte que estem dinant a Fuente Alamo (que sembla i té nom de poble de western) a casi 700km. és que alguna cosa no ha passat tal i com havíem planejat.

I mira que vam sortir força d'hora (per ser nosaltres), que en Pau estava respectant força bé els horaris i que el dia era força bo per conduir amb lleugeresa...

Però clar, s'ha d'aprofitar fins l'últim moment! Enlloc de tornar pel camí directe, vam atravessar el parc natural de Cazorla, Segura y las Villas, i aquí ens vam quedar atrapats tot el dia, i la nit...

... primera parada, el poble de Cazorla, que ja ens va agradar molt, especialment l'olor a menjar a la plaça de sta. Maria ;p. Després vam pujar fins les runes del castell templari del poble veí, La Iruela, en una pujada que ha fet que els baixos i l'embrague del cotxe (el qual s'ha portat com un titan un cop més) es queixessin en forma de rascada i pudor... Llavors hem decidit que descansés, el cotxe i nosaltres, doncs teníem gana de menjar bé, però aquesta aventura es mereix un post apart (per no dir una web sencera).

Amb la panxa plena, vam deixar 'la abuela' i vam entrar de ple al parc: vistes precioses, pujades, baixades... plena sensació d'aillament, en definitiva: vacances. L'estrella del parc però és l'embassament Tranco de Beas, que és tan gran com maco, i ofereix moltes perspectives per fer-li fotos fins avorrir-se.

Un cop avorrits (o no) vam continuar pel parc i quan quedava poc per sortir, ja teníem clar que ens volíem quedar per la zona a dormir.

El lloc escollit va ser Segura de la Sierra, un molt maco poble de muntanya, on va nèixer Jorge Manrique. Ens van agradar especialment les vistes de les oliveres, els banys àrabs i la tranquilitat del poble.

Aquest matí hem tingut una visita casi mística, a primera hora, quan baixàvem les maletes al cotxe i el poble encara dormia, dos isards ens han vingut a veure amb una calma extrema, recordant-nos que estàvem en un paratge realment agreste, on Fèlix Rodriguez de la Fuente va grabar dos capítols de la seva producció el hombre y la tierra. Després, encara hem pogut no-visitar un altre castell (finalment no hem entrat a cap ni un en tot el viatge) i ens hem colat a la oríginal plaça de braus, que encara que sembli mentida, de tant en tant encara hi funciona, hem fet un últim pipinet, i carretera i manta perque autopista més aviat poca.

dissabte, 23 d’abril del 2011

Jaén

Abans d'arribar teníem dos punts de vista completament oposats per Jaén, per una banda hi havia qui ens deia que no calia, que Jaén és lletja, però veient imatges de la la catedral, dels voltants de la 'city' i del castell que domina molt eleganment el territori, la visita a la 'tierra del ronquío' se'ns feia imprescindible.

Tot sigui dit. El nostre primer contacte amb la ciutat, fa dos dies, ens va fer pensar en la primera opció, però és que era de nit, teníem gana, plovia (una pluja que ens acompanya desde llavors de manera intermitent) i per rematar-ho, abans d'arribar al centre històric de la ciutat ens vam perdre una bona estona...

Però un cop passades aquestes 'calamitats', amb el cotxe aparcat (mare meva quin parking), sense pluja, i especialment, amb la panxa plena (en el meu cas de cargols), tot es veia diferent, però clar, no sé si la imatge de la catedral, il·luminada de nit pot no agradar en alguna situació... ens va pujar la moral definitivament ... podíem anar ben tranquils a fer nones (incís, de tornada a l'hotel ens vam perdre de nou)

Després del parèntesis d'ahir a Ubeda - Baeza, avui hem intentat fer la visita completa a Jaén, i dic intentat perquè amb la pluja s'ha quedat en:
  • visita completa  a la catedral per dins i per fora: certament, per dins està prou bé, però l'exterior és insuperable!
  • tapeo: creiem que més autèntic que a Granada, si més no, aquí no hi ha tant turista
  • passeig per la part jueva de la ciutat on hi ha les esglesies més representatives: a veure, no és un imprescindible
  • visita al Palacio de Villardompardo, que a més de ser gratuït, té els que eren els banys àrabs més grans d'Europa dels segles X i XI; el museu internacioal d'art Naïf “Manuel Moral” y el museu 'de Artes y Costumbres Populares de la provincia de Jaén', a més d'una exposició temporal de fotos de flamenc (digui el que digui el guardia, eren de flamenc) i sobretot, sobretot, aquest palau ens ha resguardat de la pluja quan més ha apretat
  • una visita al Mercadona
I això ha estat Jaén, una ciutat on no ens ha quedat clar si haurem de tornar, tu que creus? el primer sí és meu, perquè sempre penso que he tornar a tot arreu i que al final marxarem d'aquest viatge sense visitar cap castell.

Posdata: vull deixar per escrit que conduir pel call jueu de Jaén, sota la pluja, té tela, hi ha hagut un parell de vegades que he tingut el cotxe entre parets i amb un poste de ferro al davant :S. Realment pensava que no me'n sortia.

Por los cerros de Úbeda

Hem començat l'excursió esmorzant al bar Los Buñoleros, d'Úbeda, mentres esperàvem a la Laia, la Vane i el Gonza, per passar el dia junts, ja que ells també estan de setmana santa per terres d'olivares...

La sisi s'ha avançat al calendari i ens ha regalat un llibre a cadascú per Sant Jordi! El llibre pel Fer: ni quelao...Soy un padre friki...També hem avançat la pasqua i en Pauet ha rebut el seu primer ou de xocolata de la seva padrina!!

Hem viscut un parell de processons, hem anat de tapeo, hem passejat pel casc antic i hem vist els famosos cerros de Úbeda!! Aquells que tothom nombra quan algú s'enrotlla com una persiana i es desfocalitza...

A mitja tarda hem parat a Baeza, però just arribar hem hagut d'aixoplugar-nos, doncs queia una tempesta primaveral, i hem aprofitat per fer una xocolateta amb xurros!!

Després hem donat una volta pel centre, hem vist la universitat on va estudiar Machado i hem entrat a la Catedral a veure el pas i els costaleros (algunes noies)...l'ambient era fantàstic, incens a tope i famílies senceres esperant començar la processor...que finalment s'ha hagut de suspendre per pluja...

Hem acabat el dia sopant, els 3, al restaurant El Estudiante...el caldo casero ens ha entrat com agua de santo...doncs no anem preparats pels dies frescos i molls que estan fent aquí al sud...

divendres, 22 d’abril del 2011

Granada. Info

Dormir
  • Hotel Macià Real de la Alhambra: Fabulós. A les afores però ben comunicat del centre i molt aprop de la Alhambra, segurament ens van donar la millor habitació d'hotel on hem estat mai, especialment pel preu, 54€. Habitació 425, amb saló independent per nosaltres, tot amb molt espai i terrassa pròpia. Wi-fi gratis i s'aparca fàcilment al carrer

Menjar
  • Casa del Pilar: una coke i un rooibos (sense tapa), 5€. Car. Però el patí interior d'aquest hotel a la part antiga de Granada ho justifica en part.
  • Restaurant Daraxa: el restaurant de l'hotel on serveixen un menú matí i nit correcte per 21€ sense begudes.
  • Ambienza: (a Lanjarón) bar macot regentat per anglesos, amb cafè bo (Illy), més Coke, 3€
  • Casa Santiago (a Òrgiva) menú bar Manolo (amb un gran pastís de pastanaga de postre) al bell mig del poble davant de l'esglesia de Sta. Ana per 8.5€
  • Los Rosales: (a Trévelez, barrio del medio) dues cokes més pernil a Trévelez (que no pas de Trévelez ja que el del Mercadona és millor) per 11.5€, qui hi vagi que pari en un altre bar.
  • La Fortaleza: davant de l'hotel, dues torrades mixtes (mantega i mermelada), un cafè amb llet i una coke. 5.30€. Va fer la seva funció.
  • Reca: el meu bar preferit de tapes a Granada, copa de vi (amb tapes bonísssimes) 3€.
  • El huerto de Juan Ranas: lounge amb vistes a la Alhambra on paguen la pena els 3€ per una coke.

Varis
  • Piononos: capsa de 6 d'aquests típics dolços que són com taps de crema, 8€ (estan tan bons com calòrics).
  • Bus: bitllet senzill: 1.2€, però surt molt més econòmic (quasi al 50%) la tarja tipus oyster (es paguen 2€ de dipòsit)
  • Alhambra: entrada 12€, pàrquing, unes 5 hores, 8.55€

Granada en un flash

Dos matins amb un bebito per Granada donen per això...